dimecres

Com s'interpreta un mapa físic


 ALTITUTS MÉS DESTACADES
LA MESETA: SERRALADES INTERIORS I VORES MUNTANOSES
  La Meseta.-
• Submeseta Nord, travessada d’est a oest per la conca fluvial del Duero, amb altitud mitjana entre els 800 i els 850 m, 
• Submeseta Sud, formada per dos altiplans travessats per les Muntanyes de Toledo, d’una altitud mitjana entre els 500 i els 700 metres

• El Sistema Central divideix la Meseta en dues meitats i està format per diferents serres: Somosierra, Guadarrama, Gredos (Almanzor, 2592 m), Gata i la serra da Estrêla (Portugal).
• Les Muntanyes de Toledo ( amb altures notables com  Riscos Altos (1324 m) divideixen la submeseta sud i fan de divisòria entre el Tajo i el Guadiana. Es tracta d’un conjunt de serres d’altituds modestes: Guadalupe (Las Villuercas, 1601 m), Montánchez i San Pedro.
3.4 Les vores muntanyoses de la Meseta.- Les serralades principals que l’envolten són:
• El Massís Galaicolleonés correspon a un fragment del relleu peninsular més antic i comprén el massís gallec (Peña trevinca con sus 2.127 m de altitud, Manzaneda, 1778 m), les serres de l’oest asturià, les Muntanyes de Lleó (Teleno, 2188 m) i les serres de Cabrera i Segundera.
• La Serralada Cantàbrica es caracteritza per la seua asimetria entre la part occidental (asturiana) més elevada amb els Pics d’Europa (Torre Cerredo, 2648 m) i la part oriental o cantàbrica on els cims perden altitud en direcció a les Muntanyes Basques (Aitzgorri, 1544 m).
• El Sistema Ibèric voreja la meseta de nord-oest a sud-est, distingint-se dos sectors: el nord que separa la Meseta de la depressió de l’Ebre, amb un sistema de falles amb horts elevats que formen les serres de la Demanda, Picos de Urbión i Moncayo (2313 m) 
• Sierra Morena constitueix la vora meridional de la Meseta que es comunica amb Andalusia pel pas de Despeñaperros, amb relleus escarpats a les serres de Madrona (Bañuela, 1323 m),

4. LES SERRALADES EXTERIORS A LA MESETA
4.1 Els Pirineus.- Formen una alineació contínua de muntanyes des del Golf de Biscaia fins el Cap de Creus (amb les altituds més importants com l’Aneto, 3404 m, Maladeta, Mont Perdut i la Pica d’Estats
4.2 Les Serralades Litorals Catalanes.- Estan separades dels Pirineus per una sèrie de falles i terrenys volcànics. Les majors altituds al Montseny (Turó de l’Home, 1706 m) i la Serralada Litoral que té un desenvolupament escàs.
4.3. Les Serralades Bètiques.- El sistema bètic està format per dues serralades separades per depressions reblides de sediments terciaris i quaternaris que, a causa de l’aridesa, donen lloc a un paisatge de badlands (forma de les roques argiloses per l'encaixament d'una xarxa de barrancs estrets, profunds i propers, separats per crestes més o menys agudes):
• Penibètica situada vora la costa amb el cim més elevat de la península (Mulhacén, 3482 m).
• Subbètica s’estén des del penyal de Gibraltar fins el cap de la Nau, destacant les serres de Cazorla, Segura, Sagra i Mágina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada